TORRE EIFFEL

Autor: Alexandre Gustave Eiffel
Cronologia: 1887-1889
Localització: París, Camps de Mars

Context històric: El 1889 es va celebrar el centenari de la Revolució Francesa (1789) i l’estat va encarregar la Torre Eiffel per celebra-ho amb l’exposició Universal d’aquest mateix any (1889) Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. Políticament estaven a la III República. Es trobaven en plena Revolució industrial: nous materials, més gent a les ciutats que necessitaven més vivendes, per tant, nous sistemes constructius. També es desenvolupa la enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. La burgesia era emprenedora. Es feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura.

Anàlisi formal
Material : ferro forjat
Sistema constructiu : materials industrials
Elements de suport: els quatre grans pilars de sota inclinats.
Elements suportats : els quatre grans arcs que uneixen els pilars, tota l’estructura superior i les plataformes.
Espai exterior i espai interior: l’aspecte és exterior és de forma piramidal totalment simètrica. La torre està dividida en quatre parts separades per tres plataformes:
-El primer bloc fa la funció de base i té forma rectangular. Té quatre grans pilars inclinats que descansen sobre vuit gats hidràulics cadascun i estan units mitjançant els arcs. Aquest sistema permet que els pilars no es desestabilitzin quan fa vent, i mesura 57 metres d’alçada, fins arribar a la primera plataforma.
-En el segon bloc, que descansa sobre la primera plataforma, s’hi aixequen quatre pilars més però no tan inclinats com els del primer bloc. Aquí arribem als 115 metres d’alçada, que és on hi ha la segona plataforma.
-En el tercer bloc els pilars s’uneixen en un i arriba fins a 274 metres d’alçada. Llavors s’arriba al mirador, que seria el quart bloc, i està a 305 metres, tot i que s’hi afegim l’antena arriba als 325 metres.
Destaca la sensació de verticalitat, la simetria i la forma piramidal.
l’ascenció es pot fer mitjançant l’ascensor o les escales
Anàlisi estilístic

Estil: arquitectura dels nous materials. Característiques: verticalitat, lligat a la revolució industrials, els nous materials com el ferro, l’acer i el vidre, l’aplicació a l’arquitectura, importància dels enginyers, que eren partidaris dels nous materials, més que dels arquitectes, que aquests volien utilitzar materials tradicionals. L’avantatge del ferro era que en poc temps es podia construir amb facilitat i rapidesa.
Altres obres de mateix autor: El pont de ferro de Girona i l’estructura de l’Estàtua de la Llibertat.
Antecedents: altres obres amb aquests materials, com el Cristal Palace de Paxton a Londres
Influències: diferents construccions de ferro, com algun pont de Calatrava

Funció i significat
L’obra l’encarrega l’Estat Francès per l’exposició universal del 1889 per commemorar els 100 anys de la Revolució Francesa. Es va fer un concurs i va guanyar la Torre Eiffel. Seguidament van decidir construir-la. Així com ara és un símbol, al principi va tenir moltes crítiques perquè la gent no estava acostumada a veure un esquelet metàl•lic. Uns anys més tard de que la construïssin es va demanar que la desmuntessin perquè era molt lletja, però ja s’havia convertit en un símbol de França i un grup d’intel•lectuals va aconseguir que no la desmuntessin.
Funció: La primera que va tenir va ser estètica i commemorativa pels 100 anys de la Revolució Francesa en el marc de l’exposició universal.
Actualment té una funció simbòlica, propagandística, turística i d’antena de telecomunicacions.